jueves, 19 de junio de 2014

Leire.

I un dia t'adones de que no ets res ni ningú exepte lo que hi ha, que ha de ser prou.
Que ningú mereix que t' alçes pensant a canviar.
Només pots esperar els teus propis braços per a abraçarte cada nit.
Només eres tú qui et susurres cançons per a poder dormir.
Que si no t'estimen, no t'has de fer llàstima a tu, t'han de fer llàstima ells, tu supures amor per cada poro i no pots deixar que te'l malabaraten.
Deixa que pensen el que vullguen, que t'odien i viu com t'has ensenyat.
Tal vegada només quede una persona al univers que puga soportarte, pero serà la adecuada.

¿No deies que eres valenta? ¿No deies que savies volar amb les ales cremades?
Escriu per a tu, viu per a tu, balla i calla per a tu sols.
Desfeste de tot el verí, per molt que estimes eixe dolor. Disol la inútil nostàlgia en aigua fresca.
Trencar es una nova forma de constuir.
Doncs trenca, revoluciona, creix, no plores.
Ningú és més que tu si:

'DIGUES EL QUE VOLS DIR, FÉS EL QUE VOLS FER I SIGUES QUI VOLS SER.'





1 comentario:

  1. Me gusta tu blog! Me suscribiré e iré leyendo viejas entradas para conocer este espacio un poco más. Un saludo y si tienes tiempo, pásate por mi blog!

    http://simplementematt.blogspot.com.ar/

    ResponderEliminar