domingo, 10 de noviembre de 2013

Oníric.

Mirades triangulars, cosides amb acer.
No puc diferenciar les imàgens del cap i les reals. La ment es un pont cap a tot.

Tu i jo, durant una petita vida, hem parat el temps. Ens hem mirat fixament i tot el meu món eren els teus ulls i un fons taronja. Hem caçat un moment entre les mans i hem deixat que ens fes pesigolles a les palmes.
Situacions que són un món momentani i es moren.

Desde l'espill, els ulls de vidre blau fonent-se i l'aigua que rellisca per els llavis. Em desafie a mi mateixa a recuperar el vol d'una volta per totes.
 Sóc el xoc de dos bambolles de sabó. Sóc un xiquet que torna cansat d'un cumpleanys. Un mos de maduixa, el vent que t'aclara la cara, el primer alé que prens per els matins...