Per evitar l'amargura de la vida, sa mare li va ficar de nom "Dolça" , per a vore si així era capaç d'omplir de mèl i sucre tots els problemes que li aparegueren.
Tú, que en aquella época encara no fores tan mal home;
la portaves a jugar en la pilota i li netejaves les mans abans de dinar,
li feies un parell de trenes per anar a escola,
cuinaves els seus plats preferits que feien sabor a amor de pare,
li feies pessigolles al melic
i li donaves un petó de "bona nit" per a que tinguera somnis bonics.
Però poc a poc, et vas anar oblidant de aquella nineta que tanta il·lusió et feia.
I mentre ella creixia, la roba se li anava descosint.
I tú, sense donar-te compter, amb la teua indiferència tensaves encara més els seus fils.
Sa mare, que observava trista la situació, intentava cosir-la abans de que fora tard.
Però, no hi havia res a fer:
Tota la Dolçor va desaparèixer.
Els seus fils ja no aguantaven més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario