Perque rebutjes el sol quan ell només vol obrir-te els ulls cada matí?
Quin soroll es pots fer millor que el del teu cor? On ets millor que gitat a terra?
Tot està ple de bellesa, pero no tothom la pot veure.
L'únic que et pertany es aquesta vida. Tot el demés se'n anirà amb ella.
Perque no perdre la temor a que no hi haja vida abans de la mort,
i adonar-te de que eres l' únic guionista de la teva història?
Per a mi són arrugues de vellut blau fosc, l' escuma efervescent de l' alta mar. Cents de records en dos centímetres.
Per qualsevol altre, retina, iris i lacrimal humà.
Per a mí eres tú, mil característiques que respiren.
Per a ells, només vas nàixer ple de sang, entre guants de plàstic i l'olor a desinfectant.
Així que no són els llavis, és el que diuen.
No es el cos, es com et menejes.
No és la realitat, es la forma de vore.
No hay comentarios:
Publicar un comentario