I això que em pensaba experta de totes les formes posibles de emoció.
Pero ahí les veía, una a cada ull, atemorides d'ixir al mon real on están destinades a morir.
Les guardaré junt amb les escames que m'arranca el nerviosisme, junt amb les albes que he viscut amb tu i amb els cristalls als peus que són el meu dolor preferit.
A dintre meu, es tot aigua. Aigua convulsa per el batec de centenars de cors diferents.
D'alguns en conec el propietari. A voltes sentía el batec només coneixe'l, i de vegades simplement una coincidencia feia que les seves artéries buscaren les meves per unir-se.
Altres, en canvi, no tenen nom, i m'enerva patir taquicàrdies de les que no conec la procedencia.
No poder curarles desde l'arrel de la connexió, patir per fantasmes.
Visc explorant paisatges humans per trovar als amos de les meves sangs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario