Escolta'm, encara que la veritat t'asuste com un cráter de meteorit en el darrer racó negre del teu cap.
En els teus dies morats i taronja, ets un girasol.
Un que es balanceja poseït de somnis, i fa que l'agricultor es fixe en ell i l'arranque,
com faríem tots els humans en veure un preciós girasol ballant.
Pero arriba a casa, amb quatre nens fets de costella i panís,
i una dona feta de terra roja i llàgrimes,
i tira el girasol a l'entrada, tira l'il.lusió del seu dia.
Perque hi ha coses meravelloses que superen el món real
on la borsa s' estabilitza amb aspirines i psicoterapeutes.
I una d'eixes coses ets tú.
Tu, girasol trepijat per huit cametes que fan tard al cole,
seguiries bellugante al fang buscant el sol a les pupiles d'algú
que t'ajude a fer la fotosíntesi que no vols aprendre a fer assoles.
Tu vols ser extraterrestre, extravegetal, i superar la fam i els instintes salvatges.
Tú, encara penses en música a la butxaca d' un mono vaquer
d'un capataç que aquest matí ha pegat la dona per quedar-se prenyada
i que ha pasat tot el matí dirigint al bestiar amb ganes de plorar,
pero sense fer-ho per no posar en dubte la seva virilitat enfront les vaques.
Ell estava ceg mentre tornava a casa mirant-se la punta de les botes,
i t'ha vist i ha vist esperança,
has sigut el seu raig per enamorarse de nou.
Imagina que si no trobes el sol és perque tu, i sols tu, ets el sol per tothom.
Imagina que el teu instint és ser la medicina
que posa groc en els nostres cossos tan grissos aquesta matinada freda.