domingo, 28 de septiembre de 2014

Groc.

Escolta'm, encara que la veritat t'asuste com un cráter de meteorit en el darrer racó negre del teu cap.

En els teus dies morats i taronja, ets un girasol.
Un que es balanceja poseït de somnis, i fa que l'agricultor es fixe en ell i l'arranque,
com faríem tots els humans en veure un preciós girasol ballant.

Pero arriba a casa, amb quatre nens fets de costella i panís,
i una dona feta de terra roja i llàgrimes,
i tira el girasol a l'entrada, tira l'il.lusió del seu dia.

Perque hi ha coses meravelloses que superen el món real
on la borsa s' estabilitza amb aspirines i psicoterapeutes.
I una d'eixes coses ets tú.

Tu, girasol trepijat per huit cametes que fan tard al cole,
seguiries bellugante al fang buscant el sol a les pupiles d'algú
que t'ajude a fer la fotosíntesi que no vols aprendre a fer assoles.

Tu vols ser extraterrestre, extravegetal, i superar la fam i els instintes salvatges.

Tú, encara penses en música a la butxaca d' un mono vaquer
d'un capataç que aquest matí ha pegat la dona per quedar-se prenyada
i que ha pasat tot el matí dirigint al bestiar amb ganes de plorar,
pero sense fer-ho per no posar en dubte la seva virilitat enfront les vaques.

Ell estava ceg mentre tornava a casa mirant-se la punta de les botes,
i t'ha vist i ha vist esperança,
has sigut el seu raig per enamorarse de nou.

Imagina que si no trobes el sol és perque tu, i sols tu, ets el sol per tothom.
Imagina que el teu instint és ser la medicina
que posa groc en els nostres cossos tan grissos aquesta matinada freda.







No hay comentarios:

Publicar un comentario