My goldenfish.

Tens el món en les mans i poc a poc et dediques a col·locar tot on et pareix que es el millor lloc. I sempre acertes.  Tens el map del nostre planeta escrit en l'esquena però veus massa fàcil viatjar en nau.
He vingut ací avui a contar-te totes eixes coses que ja sas, a agafar-te de la mà i correr mentre em contes un d'eixos somnis de color cristall. I quan siga de nit, contarem estreles.

Quants somriures has de traure per a vore el teu? Quantes flors has fet creixer amb els teus ulls?

Eres la magia que li falta a la ciutat, 

la tinta del que escriu perque tira a faltar a algú, 

una cançó mai escoltada dels Beatles. 

I no son les teues Vans blau desgastat les que marquen els teus pasos, sino tot el que hi ha damunt d'elles.
Abby Road té un altre color desde que tu hi vas estar i me vaig donar compter quan les teues pigues començaren a brillar més de costum.

No deixaré mai lliure el teu lloc de copiloto al meu costat.